Actualitat  

La Fonteta empata la sèrie i el bitllet de la Final Four es decidirà en Schio (80-75)

Valencia Basket vol continuar fent història. Després de la derrota en el primer partit d’habitacions en la pista de Beretta Famila Schio, l’equip es va deixar la pell a la Fonteta per a empatar la sèrie i jugar-se el bitllet per a la Final Four de la EuroLeague Women en un tot o res dimecres que ve en terres italianes. El retorn de Torrens va donar alé al combinat de Rubén Burgos que, ajudat a pujar per la Fonteta, no va donar opció al seu rival, tot i que va tindre que patir. Un triple de Coix en els últims segons sentenciava el triomf. Espectacular exhibició de Raquel Carrera, acompanyada d’una gran faena de la resta de l’equip, per a continuar somiant.

Valencia Basket va saltar a la pista amb Leticia Romero, Queralt Casas, Cierra Burdick, Raquel Carrera i Lauren Cox. Ho estrenava Ndour per a les visitants, però Casas no tardava a fer la rèplica. El conjunt taronja havia eixit molt seriós: pressionava, tancava bé el bé rebote i trobava alternatives en atac. Agafava un primer avantatge de 5 punts després de recuperació i canastra de Carrera. Schio no tardava a estrényer al màxim el marcador amb una Keys molt forta sota el cércol. Poc després, Howard empatava. Per fortuna, Carrera estava veient la canastra com una piscina. 10 puntazos en 9 minuts. No obstant això, el combinat italià s’anava un a dalt al final del primer quart amb canastra sobre la botzina de Sventoraite.

Torrens tornava de la seua lesió amb un triple que tornava a donar-li la volta a la truita. Romero tancava el 5-0, que tallava Mestdagh des del triple. Tots dos equips s’havien posat a defensar en zona, encara que a les taronja els estava funcionant millor. El parcial era de 11-3, provocant el temps mort visitant i posant en peus a la Fonteta amb un avantatge de 7 punts. La intensitat defensiva de l’equip estava sent quasi perfecta. De la mà de Romero la renda pujava a 9 i ara sí que feien una xicoteta rèplica de 5-0. Valencia Basket contestava de la mateixa manera amb un contundent 7-0, provocant un altre temps mort de les italianes. +11 d’avantatge. A continuació, colpejaven amb un 8-0 que reduïa a 3. No hi havia marge per a la relaxació. La reacció va arribar amb l’encert de Cox i un 6-0 particular. Schio tornava a fer mal sobre la botzina, però les de Rubén Burgos s’anaven per davant al descans (46-42).

L’eixida de l’equip després dels vestuaris va ser l’esperada. 6-0 liderat per Carrera, +10 en el marcador i l’entrenador visitant parava el partit. Romero retornava la màxima fins al moment d’11 punts, però Keys estava absolutament intractable des de dins i fora i no permetia que València Basket s’allunyara més en el marcador. Afortunadament, l’equip estava sabent mantindre les distàncies i frenar els intents de remuntada de Schio. Coix recuperava el +10, donant pur oxigen. Arribava el moment de Verona, que no fallava i deixava a les seues a 7 punts al final del tercer quart.

Ndour reduïa a 5 i la sang fia de Buenavida no fallava en el triple en el començament de l’últim. Encara quedava molt i tocava patir. Verona no anava a deixar que Schio es despenjara. Amb 5 punts de diferència i poc més de 5 minuts per al final, Rubén Burgos demanava temps mort. Quin defensa de l’equip en aqueixos minuts i que confiança i insistència per a retornar un bon matalàs i encendre a la Fonteta. Burdick col·locava el +9 i el tècnic de Schio parava el partit. El seu equip reaccionava amb un 5-0 i ara era l’entrenador taronja el que necessitava demanar temps mort. La tensió anava en augment. Pitxer d’aigua freda amb un triple de Marbey que reduïa a un punt mancant un minut. Cox es va erigir com a salvadora de l’equip amb un triple a 15 segons del final, que retornava el +4. La victòria es quedava a casa i la sèrie tornava a Schio. L’equip podia continuar somiant.